Catalanofòbia

Defensem la llibertat ideològica com un dret fonamental recollit en l’art. 16 de la CE, i la no discriminació i persecució per aquest motiu. És ben cert, i sobre tot a les xarxes socials, que les desqualificacions i insults estan a l’ordre del dia, però el que es intolerable es que l’Estat origini amb les seves querelles, denuncies via fiscalia (cos jerarquitzat), i instruccions per a denuncies de delicte d’odi a Catalunya contra el cos de la GC, en la pròpia pàgina web del ministeri de l’interior, la persecució del poble independentista i no així a la inversa. S’utilitza la repressió i la por per  no adoptar mesures polítiques en un conflicte polític..

En l’article 16 de la Constitució es garanteixen la llibertat ideològica, religiosa i de culte, alguns dels drets més íntimament vinculats al lliure desenvolupament de la personalitat.

La llibertat ideològica té un vessant íntima: el dret de qualsevol persona, no només a tenir la seva pròpia cosmovisió, sinó també tot tipus d’idees o opinions, és a dir des d’una concepció general o opinions canviants sobre qualsevol matèria; però, la llibertat aconsegueix la seva transcendència en la seva vessant externa, que es tradueix en la possibilitat de compartir i transmetre, en definitiva d’exterioritzar aquestes idees. Aquesta versió exterior amb freqüència es transforma en llibertat d’expressió i així, igual que aquesta, es vincula amb el pluralisme polític, constituint les lleres per a la seva manifestació. No obstant això la llibertat ideològica es pot manifestar a l’exterior d’una altra manera mitjançant gestos, conductes o qualsevol altra manifestació, llaços grocs,  que permeti traslluir les creences o opinions personals, distingint-se així de l’esmentada llibertat d’expressió. S’ha considerat que la nostra Constitució plasma el que es coneix com ‘indiferentisme ideològic’, en el sentit que admet qualsevol tipus d’ideologia, amb el límit de l’ordre públic. Entenem que el concepte d’ordre públic es indeterminat i s’avalua en cada cas, quan vulnera els drets dels altres, com a límit de la llibertat d’expressió. Creiem i defensem, que excepte casos aïllats que sempre es donen en qualsevol manifestació ideològica o de pensament, la manera de perseguir conductes i expressions ideològiques per part de l’Estat , utilitzant els mecanismes legals de la justicia, no s’ajusta ni es condemna, ni es persegueix amb la igualtat que exigeix la Constitució i les lleis. Aquest ‘indiferentisme’ s’ha vist matisat per la L.O. 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics en assenyalar la il·legalitat dels partits l’activitat ‘vulneri els principis democràtics’ (art. 9), però la il·legalitat apunta a les activitats inconstitucionals i il·legals i no al manteniment d’una ideologia contrària a la democràcia. En conclusió la ideologia no pot ser perseguida.

Els drets de l’article 16 CE en trobar-se en la secció 1a del capítol II del títol I de la Constitució estan sotmesos a reserva de llei orgànica (art. 81 CE), que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, i vinculen tots els poders públics (art. 53.1 CE), i, entre les garanties jurisdiccionals es podrà demanar la tutela dels tribunals ordinaris mitjançant un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, subsidiàriament, la tutela del Tribunal Constitucional mitjançant un recurs d’empara (art . 53.2 CE).

Discriminació ideològica”. El diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan Josep Nuet. no va tenir cap problema a emprar aquests termes quan es va conèixer la querella presentada per la Fiscalia contra els membres de la Mesa del Parlament de JxSí, per permetre el debat sobre la moció per un referèndum sense acord

Malgrat que Nuet, membre de la Mesa, va votar el mateix que els altres quatre membres querellats, tots ells independentistes, la Fiscalia no va veure en l’actuació del primer il·lícit penal. La raó la explicava en el seu escrit amb tot detall el fiscal: al contrari que els independentistes, Nuet “no pretenia incomplir els mandats del TC, ni portar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució de 1978”.

socialistes van recolzar una moció en suport dels “investigats per promoure el dret a decidir”. Com l’ajuntament de Barcelona, ​​el consistori egarenc també es va sumar al Pacte Nacional pel Referèndum, en aquest cas amb una abstenció del PSC.

Us abusiu del delicte d’odi per part de l’Estat via Fiscal General de l’Estat Espanyol

L’Estat fa un ús abusiu del delicte d’odi contra el poble català des dels fets de l1O incorporant al col·lectiu de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional dins dels grups susceptibles de discriminació, quan l’article 510 del CP es molt clar al respecte. Com a prova tenim les declaracions del Ministre de l’interior i de la pròpia fiscalia en els fets que van tenir lloc al municipis de Calella i Pineda de Mar. Es important recordar el “a por ellos”. En el decret d’obertura de diligències, el fiscal considera de manera preliminar que podrien haver-se comès delictes d’amenaces, coaccions i contra l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques “per la pertinença dels afectats a la nació espanyola” a causa de les protestes veïnals que van portar als hotels a comunicar als agents que ja no podien allotjar-se en els seus establiments. Es importantíssim tenir en compte la interpretació que se’n fa del col·lectiu. Això recolza la nostra postura i justifica la Catalanofòbia existent. Podem encabir-nos dins del grup susceptible de protecció que estableix el CP  donat el discurs d’odi que genera l’Estat. O hi cabem tots i no hi cap ningú.

No es una conclusió a la que arribem nosaltres. Àgora Judicial, a través d’un comunicat en relació a l’actual situació política de Catalunya diu el següent:

“L’anomenat delicte d’incitació a l’odi només pot ser aplicat a actes que es dirigeixin contra alguns dels col·lectius que el tipus penal descriu, entre els quals no es troben inclosos els cossos policials. Està prohibida l’aplicació analògica de la llei penal i és indesitjable la seva interpretació extensiva”. L’extensió” del delicte d’incitació a l’odi pensat per a col·lectius vulnerables, s’està portant a terme una “interpretació restrictiva dels drets fonamentals a la llibertat ideològica, d’expressió i difusió lliure de pensaments, idees i opinions”.

 Afegim a continuació el link on es pot llegir i consultar la regulació del discurs d’odi dins l’ordenament jurídic espanyol que en fa la Magistrada Montserrat Comas d’Argemir Cendra, Magistrada-Presidenta de la 10a Secció de l’Audiència Provincial de Barcelona:

 http://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/formacio/jornades/jpiu/2016/ixjorn_just_penal_intern_20160524_regulacio_comas.pdf

Així mateix, com a portaveu de Jutgesses i Jutges per la democràcia avisa de l’ús excessiu que s’està fent del delicte d’odi.

Al març del 2017, un jutjat de Cerdanyola va dictar la primera sentència a l’estat espanyol que reconeix la catalanofòbia, arrel d’uns tweets que incitaven a l’odi contra els catalans sobre l’accident aeri de Germanwings del 24 de març del 2015. Llegiu l’article al diari Nació digital.

També trobareu a la wikipedia una definició del terme catalanofòbia, així com una col·lecció de fets històrics.

A més a més, el diari digital Vilaweb va recopilant casos de manera sistemàtica.